És una vila rùstica romana construïda en l'Època Imperial (segles I-II dC), reformada al segle III i convertida en el segle IV a monument funerari per albergar la tomba d'una important personalitat, possiblement l'emperador Constant. Després del seu abandó a la fi de l'antiguitat tardana, l'edifici es converteix primer en església, després en ermita i, més tard, en masia. Després d'una acurada restauració, el monument ha estat inclòs en el conjunt arqueològic romà de Tàrraco, qualificat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
L'edifici que es pot veure en l'actualitat és de planta rectangular i mesura 90 metres de longitud. El conjunt està compost per dos grans sales, una quadrada i la segona circular, flanquejades per termes. El mausoleu ocupa la segona sala, de 10,7 metres de diàmetre i 13,6 d'altura.
✔ La cúpula de la sala central, decorada amb un mosaic policrom d'excepcional valor, representant escenes de cacera i escenes bíbliques. El mosaic cupular és considerat com el més antic de temàtica cristiana en el món.