Conjunt arqueològic de Tarragona

La ciutat de Tàrraco (Colonia Julia Urbs Triumphalis Tarraco), l'actual Tarragona, és l'assentament romà més antic de la Península Ibèrica. La seva importància ha crescut constantment fins a esdevenir una de les principals ciutats de l'Espanya romana i en capital de la província d'Hispania Citerior o Hispania Tarraconensis al segle I a.C.. Dels temps d'esplendor de l'època romana s'han conservat importants monuments i vestigis que poden ser visitats.

Les restes romanes de Tàrraco tenen un gran valor històric, arquitectònic, artístic i arqueològic. L'any 2000, la UNESCO ha aprovat incloure en la Llista del Patrimoni mundial el conjunt arquitectònic de Tàrraco per la seva rellevància en el desenvolupament del planejament i disseny urbà romà, que va servir com a model per a les capitals provincials a la resta del món, i per ser un testimoni sense precedents d'una etapa important de la història dels pobles de la Mediterrània.

El Conjunt Arqueològic de Tàrraco, un dels més extensos conservats a Espanya, està format per 14 jaciments i monuments situats a Tarragona i els seus voltants: les muralles romanes de la ciutat, el recinte de culte imperial, el Fòrum Provincial, el Circ, el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà, l'amfiteatre, la Necròpolis Paleocristiana, l'Aqüeducte, la Torre dels Escipions, la pedrera del Mèdol, el mausoleu de Centcelles, la Vil·la dels Munts i l'Arc de Berà.