Considerat una obra cabdal de l'arquitectura romànica a la Península Ibèrica, el conjunt és construït en terrasses i inclou edificacions de diferents èpoques. Encara documentat des del segle IX, el monestir només a partir de l'any 945 és considerat una abadia benedictina independent, arribant al seu màxim esplendor entre els segles XI i XII i convertint-se en un punt de pelegrinatge de l'època. Des del any 1993 el monument és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
✔ L'església, d'estil romànic influït per l'arquitectura tardoromana, és el màxim exponent del grup arquitectònic. Té planta de creu llatina amb tres naus amb volta de canó, amb creuer i tres absis. La nau central és esplèndida i de gran dimensió. Un element molt destacat de l'església és la gran diferència d'altura entre la nau central i les laterals i l'extraordinària decoració escultòrica de les seves capitells. Sota l'absis es troba la cripta.
✔ El claustre de segle XII, la part central del conjunt. Al seu voltant es distribueixen la resta de construccions.
✔ El campanar, de segle XI-XII, situat a la façana de ponent de el monestir. És d'estil romànic llombard de planta quadrada i amb tres pisos de finestres. Aconsegueix els 27 metres d'altura.
✔ La torre d'homenatge del segle X, reformada al segle XIV.
✔ Les restes del palau abacial.