Monestir de Pedralbes

El monestir va ser fundat en 1326 per la reina Elisenda de Montcada, amb el suport del seu marit, el rei Jaume II. Albergava des de principi una companyia de monges de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, que van residir al monestir amb algunes interrupcions fins a l'any 1983, quan el monestir va ser convertit en museu. Una petita comunitat de monges clarisses segueix residint en un edifici contigu.
El conjunt monàstic, remarcable per la gran simplicitat de les seves línies, està compost per l'església i el monestir l'Ordre de les germanes Clarisses que gira al voltant d'un espaiós claustre.

Elements destacats

✔ L'església, un edifici molt sobri i espaiós. Té una única nau coberta de voltes de creueria, amb absis heptagonal i capelles laterals situades entre els contraforts. Destaquen el retaule gòtic, els vitralls i les rosasses.
✔ El claustre, de planta quadrada, és considerat com el claustre gòtic més gran del mán. Té tres pisos d'alçada i una longitud de 40 metres. Els primers dos pisos estan formats per amplis arcs recolzats sobre columnes. En un angle del claustre trobem una petita font plateresca, la Font de l'Àngel.
✔ La torre campanar, de planta octogonal.
✔ La capella de Sant Miquel, antiga cel·la de l'abadessa oberta al claustre. Està coberta amb les meravelloses pintures murals realitzades en 1346 pel pintor Ferrer Bassa.
✔ El sepulcre de la reina Elisenda, la fundadora del monestir, una tomba de marbre amb la particularitat de presentar dues cares, una cara mirant a l'església i la segona al claustre.
✔ Els tresors del monestir. Una selecció de les millors obres d'art reunits per la comunitat de monges.
✔ Les dependències de la comunitat: el refectori, el dormitori, la cuina, la infermeria, la Sala Capitular. Ajuden a comprendre la vida de clausura de la comunitat de monges.