Els seus orígens es remunten a la segona meitat segle XIV, quan les processons religioses del Corpus s'han convertit en representacions festives. El nom antic de la festa era la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, substituït per l'actual a la fi del segle XIX. La paraula Patum evoca el so del gran tambor típic de la festa, el Tabal.
L'any 2005 la festa de La Patum de Berga ha estat escollida com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La Patum comença el dimecres, la vigília del Corpus, quan el Tabal i les cercaviles recorren la ciutat i anuncien el començament de les celebracions. La matí de dijous, dia del Corpus, comença amb un altre cercavila seguit per l'assistència a la missa Major a l'església parroquial de Santa Eulàlia. A la sortida se celebra la primera Patum, la del Lluïment, aproximadament a les dotze del migdia. Es tracta d'una representació solemne on els assistents contemplen les evolucions de les comparses dels Turcs i Cavallets, las Maces, les Guitas, la Àguila, els capgrossos (els Nens) i els gegants, acabades amb el ball del Tirabol. A la nit se celebra la Patum Completa, formada per les mateixes actuacions més els "Plens", el moment culminant de la festa, una orgia infernal en la qual cent diables salten i llancen foc a la abarrotada plaça de Sant Pere.
Divendres té lloc la Patum infantil. Dissabte és dia de cercaviles i sardanes. Diumenge es repeteixen les mateixes representacions que dijous.