Monestir de Sant Cugat

El monestir fortificat de Sant Cugat és un dels majors exponents de l'art medieval a Catalunya, tant per la seva importància històrica com pel seu gran valor artístic. El conjunt monàstic catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional inclou l'església, el claustre, la sala capitular, el palau abacial, les antigues dependències i les muralles.

Les primeres notícies documentades de l'existència d'una antiga abadia benedictina daten del segle IX. En l'Edat Mitjana el de Sant Cugat va ser el monestir més important de tot el comtat de Barcelona. Les obres de construcció d'un nou monestir es van iniciar a mitjan segle XII i les obres de fortificació al segle XIV. Al segle XV va començar el període de decadència sofrint successives transformacions fins arribar a ser abandonat l'any 1835.

Elements destacats

✔ La imponent església de tres naus cobertes amb volta de creueria, construïda entre els segles XII i XIV, un clar exemple de la transició entre l'estil romànic i el gòtic. A la façana crida l'atenció la gran rosassa central de 8,2 metres de diàmetre. Dins de l'església destaquen el cimbori octogonal i els retaules, entre els quals sobresurt el retaule gòtic de Tots els Sants (segle XIV).
✔ El campanar de torre, adossat a l'església. El cos principal és d'estil romànic llombard. La part superior és de mitjans del segle XVIII.
✔ El claustre, l'element més important del conjunt per la seva estructura i per la decoració dels capitells. Es tracta d'un magnífic exemple de l'art romànic català (segle XII), de planta quadrada amb arcs de mig punt recolzats sobre columnes dobles. El claustre acull actualment la seu central del Museu de Sant Cugat.
✔ Els murs i torres de defensa (segle XIV), parcialment conservats.