La Font Màgica, obra de l'arquitecte i enginyer Carles Buïgas, va ser un de les grans atraccions de l'Exposició Universal de 1929. El projecte era considerat com a molt atrevit per l'època, però després de gairebé un any de treball emprant diaremente a més de 3.000 treballadors el son es va tornar realitat. Després d'un període d'abandonament, el 1955 va ser reparada pel mateix Carles Buïgas. En els anys 80 s'afegeix la música i abans dels Jocs Olímpics de 1992 va ser completament restaurada i modernitzada.
La Font Màgica té forma el·líptica i mesura 65 metres de llarg en l'eix major. La part visible de la font està formada per tres llacs concèntrics situats a diferent alçada, que tenen en total un volum de més de 3 milions de litres d'aigua. La coreografia generada de forma automàtica a partir de l'anàlisi de les peces musicals inclou moviments de l'aigua coordinats amb el joc de llum i colors. El resultat és un espectacle únic amb una durada de 10 a 14 minuts, una dansa màgica que atrau anualment a 2,5 milions de visitants.
Cada any la Font Màgica acull l'acte final de festa de la Mercè, el piromusical. La exhibició de llum i color de la font es combina amb un gran desplegament de focs artificials per l'encant d'una gran multitud d'espectadors que omple l'avinguda de la Reina Maria Cristina.